Ciutats

Ciutats pilot

Aquestes ciutats pilot han estat específicament escollides per participar en el projecte THERMOS atesa la seva àmplia experiència en la planificació de xarxes de calefacció en barris. Aprofitarem els seus amplis coneixements sobre els reptes que afronten els planificadors de xarxes tèrmiques per crear així un software que reflecteixi aquestes experiències en el món real. L’estudi detallat de les experiències d’aquestes ciutats pilot ens ajudarà a entendre quines són les millors pràctiques i com replicar-les en altres indrets. A continuació trobareu informació sobre cadascuna d’aquestes ciutats i amb quina ciutat es vinculen en la fase de replicació.

 

Ciutat pilot    Ciutat de replicacióAmb el suport de
Granollers, Espanya
Cascais, PortugalCREARA, AAU, ICLEI
Islington, Regne Unit
Londres (AGL), Regne UnitCSE, AAU, ICLEI
Jelgava, Letònia   
Alba Iulia, Romania    CSE, AAU, ICLEI
Varsòvia, Polònia
Berlín (dena), AlemanyaKAPE, AAU, ICLEI

Granollers, Espanya

Granollers és la capital de la comarca catalana del Vallès Oriental i es troba aproximadament a 28 km al nord de Barcelona. Té una població de 60.000 habitants i una superfície de gairebé 15 km2.

Pràcticament, el 47% del consum energètic de Granollers és industrial i la major part d'aquest consum es concentra en set parcs industrials que apleguen més de 600 activitats industrials diferents. Una entitat pública, Granollers Mercat, promou els parcs industrials i garanteix l’accés al gas natural i l’electricitat de les companyies que hi operen. A Granollers hi ha en funcionament tota una sèrie de sistemes de cogeneració de calefacció i electricitat, i l’Hospital Benckiser-Field de Granollers i l’empresa Productos Alimenticios Gallo, SA produeixen electricitat amb gas natural.  

També hi ha tres grans sistemes de calefacció i refrigeració de districte en zones properes a Granollers: Districlima i Ecoenergies, al nord i al sud de Barcelona respectivament, i TUB Verd a Mataró, que no han estat creats exclusivament per al sector industrial. En canvi, el projecte EcoCongost té com a objectiu crear una zona industrial única per reduir la despesa energètica de les indústries de Granollers compartint la cogeneració d’alta eficiència amb la calefacció de districte en una zona d'elevada demanda de calefacció. EcoCongost també vol reduir les emissions de CO2 del parc industrial introduint noves fonts d’energia renovable a través de les xarxes de calefacció del districte.

Què farà THERMOS a Granollers?

A Granollers, THERMOS estudiarà diverses opcions de disseny de xarxes tèrmiques i desenvoluparà hipòtesis de modelització a partir d’aquestes opcions. En aquesta actuació s’abordaran qüestions com ara:

  • Xarxes tèrmiques de distribució de vapor i aigua calenta.
  • Xarxes amb fonts d’energia com ara el biogàs.
  • Recuperació i aprofitament de la calor sobrant dels socis industrials.
  • Diferents tipus de consumidors d’energia, incloent-hi indústries amb diferents gammes de temperatures, edificis comercials, centres esportius, etc.
  • Emmagatzematge de la calor recuperada.
  • Planificació de xarxes, incloent-hi la demanda i producció actuals, les perspectives futures i l’extensió de la xarxa.

Pàgina web de l’administració de la ciutat: granollers.cat
Departament d’energia i contaminació: granollers.cat/medi-ambient

A photograph of the central square in Granollers, a large town close to Barcelona.

Islington, Regne Unit

El municipi londinenc d’Islington (Ajuntament d’Islington) és un dels 32 municipis de Londres i té una població de 215.000 habitants i una extensió de gairebé 15 km². L’Ajuntament ha treballat activament en la creació de xarxes de calefacció des de l’any 2000 i va inaugurar la primera xarxa de calefacció, a Bunhill, l’any 2012. La cartografia tèrmica, la identificació de clústers de xarxes tèrmiques i la viabilitat de la xarxa han estat elements clau per avançar en la construcció de la xarxa. L’Ajuntament d’Islington és un cas poc habitual al Regne Unit, ja que és propietari i gestiona la seva pròpia xarxa i exerceix com a companyia energètica local. Ser titular i tenir el control de la xarxa i el subministrament de calefacció als residents són prioritats clau de l’Ajuntament, que vol complir l’objectiu de garantir una calefacció més econòmica i ecològica als residents més vulnerables.

L’Ajuntament d’Islington establert reiteradament la cartografia tèrmica del municipi per tal d’identificar la demanda de calefacció i les millors ubicacions per a les noves xarxes. Això ha permès una elaboració ben informada de la primera estratègia d’energia descentralitzada de l’Ajuntament, publicada l’any 2010, i redactar el Pla mestre de calefacció dels districtes l'any 2014. La xarxa d’energia i calefacció de Bunhill és la primera de les xarxes de l’Ajuntament i dona cobertura a 900 unitats residencials privades i municipals, dos centres de lleure i un seguit de propietats comercials menors. Actualment, aquesta primera fase, que és part d’un projecte més gran, consisteix en una central energètica amb un motor de gas combinat de calor i electricitat (CHP) d’1,9 MWe, amb capacitat d’emmagatzematge tèrmic de 115 m³ i 1,5 km de conduccions de calefacció al districte. La segona fase, Bunhill 2, inclou una altra central energètica amb motors combinats de gas CHP i bomba tèrmica per produir calor residual de baixa intensitat generada pel metro de Londres. Això permetrà la connexió de 500 habitatges municipals més i d’una nova escola, amb el potencial d’oferir subministrament a 1.000 habitatges més. Aquest és un dels projectes il•lustratius CELSIUS finançats pel Setè Programa Marc (7PM) de la Unió Europea.

Què farà THERMOS a Islington?  

A més de l’ampliació contínua de Bunhill, Islington preveu altres ampliacions i sis noves xarxes tèrmiques en altres punts del municipi. L’Ajuntament ha desenvolupat el seu propi model EnergyPro per tal de modelar la càrrega de les xarxes tèrmiques de forma detallada i veu THERMOS com una oportunitat tant per compartir la seva experiència de modelització com per obtenir accés a noves eines de cartografia tèrmica avançada i planificació. Les eines pilot de THERMOS s’estan aplicant en diversos estudis de viabilitat detallats a les àrees amb el màxim potencial de creació de noves xarxes o d'ampliació d’altres ja existents.

Pàgina de l’administració de la ciutat: www.islington.gov.uk
Equip del servei d’energia: www.islington.gov.uk/environment/energy-services

A photograph of some large terraced houses in Islington, north London.

Jelgava, Letònia

Jelgava és una ciutat del centre de Letònia, amb una superfície de 60 km2 i una població d'uns 62.800 habitants. És també la ciutat més gran de la regió de Zemgale. Jelgava té un sistema de calefacció molt desenvolupat als districtes, que proveeix pràcticament el 85% del consum total de calefacció de la ciutat. Alguns segments de la xarxa es remunten a la dècada de 1950. Des de 2008, el sistema és gestionat per Fortum, una corporació energètica finlandesa, i està dividit en dues entitats legals: Fortum Latvia, que genera l’energia tèrmica i l’electricitat, i Fortum Jelgava, que gestiona les xarxes i s’encarrega de l’atenció al consumidor.  

L'Estratègia de Desenvolupament de Jelgava defineix la visió de la ciutat pel que fa al desenvolupament de xarxes de calefacció, que dona prioritat a garantir una elevada eficiència energètica, a la seguretat i a la reducció d’emissions de carboni. L’estratègia inclou la introducció de tecnologies modernes per a la generació tèrmica, l’optimització del sistema de calefacció als barris de la ribera dreta del riu Lielupe i la renovació prevista de les antigues xarxes de distribució.

Què farà THERMOS a Jelgava?

Com a part de la seva implicació en THERMOS, l’Ajuntament de Jelgava facilitarà la cartografia i modelització de la demanda actual d’energia a la ciutat amb l’objectiu de revisar i posar a prova les diferents opcions d’ampliació, actualització i nou desenvolupament per a les futures estratègies i per a la definició de les noves polítiques.

Pàgina web de l’administració de la ciutat: www.jelgava.lv
An aerial photograph of Jelgava in Latvia.

Varsòvia, Polònia

Amb una població d’1.750.000 habitants, la capital de Polònia i la ciutat més gran del país té una extensió de gairebé 520 km2. Varsòvia té un sistema de calefacció als barris molt ampli i de llarga tradició. La xarxa, inaugurada l’any 1958, és la més gran del país, cobreix 20.500 ha (més de la meitat de la superfície urbanitzada de la ciutat) i inclou 1.700 km de conduccions. En total, satisfà el 90% de la demanda de calefacció de la ciutat a través de 15.790 subestacions.  

La planta de cogeneració de Siekierki alimenta la xarxa central. Aquesta planta és la segona més gran d’Europa, i subministra fins a 2.078 MW tèrmics i 622 MW d’electricitat, que satisfan el 65% de les necessitats energètiques de la ciutat. La planta és propietat de PGNiG TERMIKA, i la xarxa de distribució tèrmica és gestionada per Veolia Energia Warszawa, SA. La calefacció es distribueix bàsicament a barris residencials, però també al Parlament de Polònia, el Palau Presidencial, tota una sèrie de centres industrials, així com a diversos centres culturals i esportius.

Què farà THERMOS a Varsòvia?

L’antiguitat de la xarxa de calefacció de Varsòvia ha suposat que es veiés afectada per freqüents incidències fins al començament de la dècada de 1990, quan es va començar a modernitzar, i s’hi van introduir noves tecnologies. Actualment, el programa de renovació continua amb l’objectiu de substituir gradualment les seccions antigues de la xarxa per nous components amb materials preaïllats. També s’està estudiant una xarxa de calefacció intel•ligent per millorar el funcionament del sistema i els temps de reacció.   

Com a part del seu paper com a ciutat pilot de THERMOS, l’Ajuntament de Varsòvia especifica els requisits per a l’ampliació i actualització de la xarxa i sotmet a assaig el software THERMOS per tal d’optimitzar els plans d’inversió. 

Pàgina web de l’administració de la ciutat: www.um.warszawa.pl/en

An image of a mermaid statue in the old town of Warsaw.